“Pobra Pàtria meua, no puc tindre el plaure de que els meus ossos descansen “al seu costat”. Encara que no vixca en este món, yo sempre seré fill de Valéncia”.
Aixina es despedia en Vannes el que 36 anys despuix de mort, va ser canonizado en 1455 per un atre valencià, el Papa Calixto III.
San Vicente Ferrer. Patró de tot el Regne de Valéncia, no només del “cap i casal”.
Un dels hòmens que més poderosament varen influir en el seu temps (S.XIV i XV) a nivell internacional, religiosa, política i socialment.
Gran patriota valencià. Home d’Estat, teòlec, domínico, erudit, conciliador i taumaturc.
Puix en el seu ”ditet” índex i a lloms d’un burret va realisar prodigis i milacres incalculables (860 homologats perjuges).
Va nàixer en Valéncia,el 23 de Giner de 1350 i va morir en Vannes,França el 5 d’Abril de 1419.
Va predicar en tota Europa occidental en VALENCIÀ, com documenten les fonts anteriors a les tergiversades pancatalanistas.
Precisament en estudiar en Valéncia, Barcelona, Lleida i Toulouse, discernia perfectament entre valencià i catalá.
Gràcies a Deu, els 279 sermones ORIGINALS transcrits en valencià, es troben intactes en quatre volums en la Catedral de Valéncia.
Lo demés, és manipulació com els de l’editorial Barcina, de Barcelona.No hi ha mes que observar la datació de l’edició.
Entre molts ardits, va fundar en 1410 el primer Orfenat del món en Valéncia, va participar de manera destacada en dos dels acontenyiments més rellevants de l’época i que marcarien l’història: El Compromís de Casp i El Cisma d’Occident.
“De Casp arranca el nou teixir del tapís d’Espanya” Claudio Sanchez-Albornoz. Aixina a finals de Juliol es definia el començ de lo que seria Espanya com a entitat política.
El 28 de juny de 1412 es va resoldre en concòrdia i diplomàcia un buit monàrquic que haguera acabat en anarquia i en guerres, com era habitual entonses. El Compromís de Casp (Casp, Aragó), va tancar una época d’incertitut, puix el rei Martín l’humà va morir sense descendència. Gràcies a l’intervenció conciliadora de Sant Vicente Ferrer, nomenat un dels nou “hòmens justs” es va reprendre el órde en la Corona d’Aragó, en elegir a Fernado de Antequera, de la casa de Trastamara i infant de Castella com a nou monarca rei d’Aragó , Valéncia i comte de Barcelona. Candidat que als comtats “catalans” i d´Urgel no agradava. (El seu fill Fernando es casaria en Isabel I, La catòlica.)
Les tres zones que conformaven La Corona d’Aragó, es varen reunir per a elegir cada una tres compromisaris que decidirien la qüestió successòria: Tribunal dels nou hòmens justs.
Els aragonesos i els de els comtats Catalans es varen reunir primer en la Concordía de Calatayut i més tart els varen fer en els valencians en La Corcordia d’Alcanyís que varen tardar per la resistència de Jaime II de Urgel. En esta última es va acordar el document llegal per a l’elecció del monarca en el Compromís de Casp.
Ací és indeicutible la llabor diplomática del valencià i es va concloure que varen votar per Fernando tres aragonesos, 1 català i per Valéncia, Vicente i el seu germà Bonifacio Ferrer, el tercer es va abstindre.
En la qual cosa s’ajustaven a les normes que establien que devia haver un mínim de sis vots i a lo manco un de cada territorio.
Vicente Ferrer va abandonar la Cort d´Aviñón per a predicar en l’unió de la cristianitat i va eixercitar de nou una activitat diplomàtica en la solució del prolongadísim conflicte papal del CONFLICTE D’OCCIDENT, que va durar casi 40 anys (1379-1417) i a on va aplegar a haver hasda tres Papes: el de Roma, el d´Aviñón i el de Pisa. La cristianitat estava mermada i dividida fins que es va resoldre i va haver de nou un sol Papa, i en Roma.
En este escuet esbós de la seua vida, poden els llectors fer-se una idea de la magnitut de l’influència d’este célebre personage històric, del llegat patrimonial que nos va deixar als valencians, a TOTS sense excepció. Perque és Patró de tot el Regne de Valéncia, fins i tot d’els que ho tergiversen o reneguen d’ell.
BIBLIOGRAFÍA:
– Biblioteca valenciana digital Bivaldi
– Biblioteca Catedral de valencia.
– Philosophica enciclopedia.
– Real Academia de la Cultura Valenciana
(Ballester-Olmos).
Recent Comments