La llei nos ampara

AFEDIV, pretén defendre i restaurar l’identitat Valenciana en tots els contexts, social, llingüístic, cultural…, sent conscients de les constants intromissions per a tergiversar dita realitat, en algunes ocasions llegislatives i en atres en fets fructuósos.

No obstant, llevat canvi llegislatiu fins a la data, contem en ampar jurídic que no devem oblidar, puix en moltes ocasions i davant el reiterat adoctrinament i manipulació a la que estem somesos, donem per veridiques realitats que no ho són.

A part de tota l’història documentada que es podrà trobar i a la que es tindrà accés en AFEDIV, simplement nos agradaria indicar a continuació un breu resum d’algunes normes que protegixen l’identitat Valenciana a la que nos referim.

Ya el Preàmbul de la Constitució Espanyola de 1978, es dispon que la Nació espanyola, proclama la seua voluntat de: Protegir a tots els espanyols i pobles d’Espanya en l’eixercici dels drets humans, les seues cultures i tradicions, llengües i institucions.

En l’artícul 3 de la Constitució Espanyola, s’indica que la riquea de les distintes modalitats llingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció, al mateix temps que establix que el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat i que tots els espanyols tenen el deure conéixer-ho i el dret a usar-la.

La Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol,d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, dispon;

En el seu artícul 1:

    1. El poble valencià, històricament organisat com a Regne de Valéncia, es constituïx en Comunitat Autònoma, dins de l’unitat de la Nació espanyola, com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en l’eixercici del dret d’autogovern que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionalitat, en la denominació de Comunitat Valenciana.
    2. La Comunitat Valenciana és l’expressió de la voluntat democràtica i del dret d’autogovern del poble valencià i es rig pel present Estatut, que és la seua norma institucional bàsica.

En el seu artícul 4:

    1. La Bandera de la Comunitat Valenciana és la tradicional Senyera composta per quatre barres roges sobre fondo groc, coronades sobre franja blava junt a l’asta.

En el seu artícul 6:

    1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
    2. L’idioma valencià és l’oficial en la Comunitat Valenciana, de la mateixa manera que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyança del, i en, idioma valencià.
    3. Ningú podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.

 

Cap aixina mateix destacar:

Informe del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, sobre les recomanacions d’acció immediata del Consell d’Europa en la seua resolució d’11 de decembre de 2019 en relació a l’aplicació de la Carta Europea de llengües regionals i minoritàries pel Regne d’Espanya:

    • Les llengües cooficials són aquelles que es reconeixen com a tals en els Estatuts d’Autonomia, i ho són en els respectius territoris: Valencià en la Comunitat Valenciana (art. 6.1. de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per la LO 5/1982, d’1 de juliol).

Llei 4/1983, de 23 de febrer, d’us i ensenyança del Valencià, és destacable en alguns artículs:

    • Artícul 2. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana
    • Artícul 4. En cap cas es podrà seguir discriminació pel fet d’amprar qualssevol de les dos llengües oficials.
    • Artícul 5. L’Administració adoptarà quantes medides siguen precises per a impedir la discriminació de ciutadans o activitats pel fet d’amprar qualssevol de les dos llengües oficials, aixina com per a garantisar l’us normal, la promoció i el coneiximent del valencià.
    • Artícul 6. Els ciutadans tenen el dret a obtindre dels Juges i Tribunals protecció del dret a amprar la seua llengua, d’acort en lo dispost en la llegislació vigent.