La llei nos ampara
No obstant, llevat canvi llegislatiu fins a la data, contem en ampar jurídic que no devem oblidar, puix en moltes ocasions i davant el reiterat adoctrinament i manipulació a la que estem somesos, donem per veridiques realitats que no ho són.
A part de tota l’història documentada que es podrà trobar i a la que es tindrà accés en AFEDIV, simplement nos agradaria indicar a continuació un breu resum d’algunes normes que protegixen l’identitat Valenciana a la que nos referim.
Ya el Preàmbul de la Constitució Espanyola de 1978, es dispon que la Nació espanyola, proclama la seua voluntat de: Protegir a tots els espanyols i pobles d’Espanya en l’eixercici dels drets humans, les seues cultures i tradicions, llengües i institucions.
En l’artícul 3 de la Constitució Espanyola, s’indica que la riquea de les distintes modalitats llingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció, al mateix temps que establix que el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat i que tots els espanyols tenen el deure conéixer-ho i el dret a usar-la.
La Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol,d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, dispon;
En el seu artícul 1:
-
- El poble valencià, històricament organisat com a Regne de Valéncia, es constituïx en Comunitat Autònoma, dins de l’unitat de la Nació espanyola, com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en l’eixercici del dret d’autogovern que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionalitat, en la denominació de Comunitat Valenciana.
- La Comunitat Valenciana és l’expressió de la voluntat democràtica i del dret d’autogovern del poble valencià i es rig pel present Estatut, que és la seua norma institucional bàsica.
En el seu artícul 4:
-
- La Bandera de la Comunitat Valenciana és la tradicional Senyera composta per quatre barres roges sobre fondo groc, coronades sobre franja blava junt a l’asta.
En el seu artícul 6:
-
- La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
- L’idioma valencià és l’oficial en la Comunitat Valenciana, de la mateixa manera que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyança del, i en, idioma valencià.
- Ningú podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.
Cap aixina mateix destacar:
Informe del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, sobre les recomanacions d’acció immediata del Consell d’Europa en la seua resolució d’11 de decembre de 2019 en relació a l’aplicació de la Carta Europea de llengües regionals i minoritàries pel Regne d’Espanya:
-
- Les llengües cooficials són aquelles que es reconeixen com a tals en els Estatuts d’Autonomia, i ho són en els respectius territoris: Valencià en la Comunitat Valenciana (art. 6.1. de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per la LO 5/1982, d’1 de juliol).
Llei 4/1983, de 23 de febrer, d’us i ensenyança del Valencià, és destacable en alguns artículs:
-
- Artícul 2. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana…
- Artícul 4. En cap cas es podrà seguir discriminació pel fet d’amprar qualssevol de les dos llengües oficials.
- Artícul 5. L’Administració adoptarà quantes medides siguen precises per a impedir la discriminació de ciutadans o activitats pel fet d’amprar qualssevol de les dos llengües oficials, aixina com per a garantisar l’us normal, la promoció i el coneiximent del valencià.
- Artícul 6. Els ciutadans tenen el dret a obtindre dels Juges i Tribunals protecció del dret a amprar la seua llengua, d’acort en lo dispost en la llegislació vigent.