Iniciatives
Proyectes i accions:
Dossiers llibres de text
¿Saps que molts dels llibres de valencià i història en els que estudien els nostres fills contenen informació incompleta o incorrecta? Be siga per error o en l’ànim de manipular, els materials didàctics de distintes editorials repetixen afirmacions discutibles, que distorsionen l’història, cultura i identitat dels valencians.
També, en ocasions, els nostres chiquets i jóvens usen llibres de text o de llectura realisats per a Catalunya, en català oriental, contribuint a borrar el valencià i a que es veja la nostra llengua com una cosa inculta que s’ha de substituir per la “llengua culta”.
Des de l’associació estem elaborant una série de dossiers de diferents llibres de text on contrastem l’informació que en ells apareix i identifiquem les afirmacions que no tenen el rigor que cal esperar d’estos materials. En estos dossiers esperem conscienciar a professors, editorials i les pròpies autoritats, per a que corrigguen els errors o el biaix ideològic i no els implanten en els nostres fills com a veritats inqüestionables. També poden els servir als pares i alumnes per a contrarrestar l’informació que apareix en els seus llibres de text.
Ya que acabem de començar en esta iniciativa, si detectes afirmacions discutibles en els teus llibres de text i el teu llibre no apareix en este llistat, posa’t en contacte en nosatres.
Llistat de dossiers de llibres per cursos i editorials
1º Educació Primària
| Valencià | Ciències Naturals | Ciències Socials | |
| Bromera | Colla 1 | ||
| SM | Ciències de la Naturalesa | Ciències Socials |
3º ESO
| Valencià | |||
| Bromera |
4º ESO
Despuix de huit anys de dictadura llingüística del Govern del Botànic que casi acaba en la llengua valenciana i ven fins a la nostra roba interior a l’independentisme català, sembla que un halo d’esperança nos recorre la sanc valenciana i espanyola despuix de la nostra reunió en el Sr. D. Ignacio Martínez Arrúe. La sensació ha segut bona.
Nos hem trobat en una persona que coneix be el sector de l’educació, i que nos rep amable, empàtic i en mostres d’interés.
La reunió s’ha centrat en explicar-li al Sr. Martínez Arrúe quin és la nostra llabor com a associació i quines sensacions i realitat hem arreplegat durant estos casi tres anys d’activitat, des de la nostra rodalia a les famílies, respecte a l’ensenyança de l’assignatura de Valencià i unes atres. En la reunió també li hem entregat 17 propostes per a traure el pancatalanisme de les aules i aixina evitar que en uns anys nos vejam com els nostres veïns catalans, immersos en una gran mentira i en l’odi a Espanya.
Perque no nos enganyem, darrere de l’ansiada unitat de la llengua, ho que hi ha és un intent d’absorció i supeditació de la nostra llengua i cultura a la catalana, per part de l’independentisme català i els seus acòlits valencians, en pro dels seus imaginaris Països Catalans.
Com li expressàvem a D. Ignacio, des del nostre punt de vista, cada volta que assumim o admetem l’unitat de la llengua, fem més forta a l’independentisme català i al pancatalanisme que pretén *anexionar la nostra comunitat. ¿Per qué?, perque el seu principal argument és la força i importància de la seua llengua i cultura i l’extensió del seu territori. El seu lema és: Una llengua una nació.
Quan reivindiquen els seus drets com a nació en Espanya i en Europa, utilisen la mentira per a donar-se importància, guanyar-se el respecte i fer-se les víctimes. Menten sobre les sifres de catalano-parlants i sobre l’importància de la seua tradició històrica i cultural. La qüestió és que com a #solo no són forts, s’apropien de la llengua i cultura d’atres comunitats. No tenen referències històriques com a nació, no tenen llegat cultural i no és lo mateix dir que el català ho parlen 5M que 10M.
Pero deixem el per qué i anem al para qué. Com el nostre objectiu màxim com a associació és assegurar la veracitat i objectivitat de l’informació relativa a la llengua i cultura valencianes, tant en el material didàctic dels centres d’ensenyança com en qualsevol atra activitat realisada per estos, vàrem anar a denunciar l’adoctrinament pancatalaniste que existix en les aules i fòra d’elles a través dels llibres de text i de les activitats culturals que es realisen en els coleges; i aixina li entreguem al Sr. Martínez Arrúe un dossier en una mostra del contingut dels llibres de text de quatre editorials diferents.
En ell es pot vore tota classe de mentires i manipulació referents a:
1. La denominació i orige de la llengua valenciana.
2. Els fets històrics claus per a entendre l’evolució d’esta.
3. La gramàtica i el vocabulari, que són substituïts sistemàticament pels propis del català.
4. La cultura valenciana, en forma d’omissió de multitut d’autors valencians dels diferents gèneros lliteraris, claus per a l’enteniment i aprenentage de la nostra llengua; temps i espai que se substituïx per l’ensenyança d’autors catalans.
Ademés en els continguts dels llibres de text existix un clar biaix ideològic, pero eixe és un atre tema a tractar.
Nos va donar la sensació de que a pesar de que en la Direcció d’Ordenació Educativa i Política Llingüística estan molt al corrent de lo que està succeint en les aules, sobretot respecte a la manipulació històrica, D. Ignacio es va sorprendre de vore la cantitat de voltes que en els llibres de valencià, llengua castellana i socials s’afirma que en la Comunitat Valenciana es parla català.
Potser també li va sorprendre vore la cantitat d’autors catalans que tenen que estudiar els alumnes de la Comunitat Valenciana. Òbviament si no s’afirmara que es parla català, no tindria cap cabuda que els estudiaren.
Respecte a açò, D. Ignacio nos comenta que li han solicitat a l’AVL una major comunicació cap a ells i nos recorda que frut d’eixes conversacions s’ha conseguit eixa “re-valencianisació” de la que parla el president Mazón. Parlant d’eixa re-valencianisació, li comentem que en el dossier també li adjuntem un valiosíssim i costós treball que un membre de l’associació, junt en un colega, varen realisar revisant el vocabulari de diversos llibres de text i llectura que utilisen els alumnes, a lo que ell nos informa en satisfacció que per la seua banda ya tenen preparat un llistat del mateix estil i es mostra encantat en la possibilitat d’ampliar-ho en lo que li aportem.
Agraïdes per l’atenció rebuda i confiant en la fermea, honestitat i responsabilitat del nou director d’Ordenació Educativa i Política Llingüística, D. Ignacio Martínez Arrúe, nos hem posat a la seua disposició per a seguir transmetent-los el sentir de les famílies i ajudar-los en lo que en la nostra mà estiga.
Per últim dir que nos aferrem a les paraules del senyor Mazón en les seues últimes entrevistes quan diu que “el ‘procés’ ya s’ha terminat en la Comunitat Valenciana o quan es qüestiona el terme del valencià que s’ensenya en l’escola, dit en paraules seues: “si se li pot cridar valencià perque utilisen el normatiu catalanoide”;.
Afegir que per respecte a la confiança que hem percebut en la reunió, no hem compartit tot lo tractat en ella, pero a continuació incloem algunes de les dèsset propostes que des de AFEDIV hem volgut entregar:
2. Estendre les últimes recomanacions llingüístiques de l’Administració a l’ensenyança en els centres públics i concertats.
3. Instar a la RAE a canviar la definició de “valencià” i tornar-la a la seua definició original.
4. Informar a l’UE de la realitat llingüística i cultural valenciana. Desmentir les mentires pancatalanistes que són un continu goteig per part de les Generalitat Catalana.
Nos hem trobat en una persona que coneix be el sector de l’educació, i que nos rep amable, empàtic i en mostres d’interés.
La reunió s’ha centrat en explicar-li al Sr. Martínez Arrúe quin és la nostra llabor com a associació i quines sensacions i realitat hem arreplegat durant estos casi tres anys d’activitat, des de la nostra rodalia a les famílies, respecte a l’ensenyança de l’assignatura de Valencià i unes atres. En la reunió també li hem entregat 17 propostes per a traure el pancatalanisme de les aules i aixina evitar que en uns anys nos vejam com els nostres veïns catalans, immersos en una gran mentira i en l’odi a Espanya.
Perque no nos enganyem, darrere de l’ansiada unitat de la llengua, ho que hi ha és un intent d’absorció i supeditació de la nostra llengua i cultura a la catalana, per part de l’independentisme català i els seus acòlits valencians, en pro dels seus imaginaris Països Catalans.
Com li expressàvem a D. Ignacio, des del nostre punt de vista, cada volta que assumim o admetem l’unitat de la llengua, fem més forta a l’independentisme català i al pancatalanisme que pretén *anexionar la nostra comunitat. ¿Per qué?, perque el seu principal argument és la força i importància de la seua llengua i cultura i l’extensió del seu territori. El seu lema és: Una llengua una nació.
Quan reivindiquen els seus drets com a nació en Espanya i en Europa, utilisen la mentira per a donar-se importància, guanyar-se el respecte i fer-se les víctimes. Menten sobre les sifres de catalano-parlants i sobre l’importància de la seua tradició històrica i cultural. La qüestió és que com a #solo no són forts, s’apropien de la llengua i cultura d’atres comunitats. No tenen referències històriques com a nació, no tenen llegat cultural i no és lo mateix dir que el català ho parlen 5M que 10M.
Pero deixem el per qué i anem al para qué. Com el nostre objectiu màxim com a associació és assegurar la veracitat i objectivitat de l’informació relativa a la llengua i cultura valencianes, tant en el material didàctic dels centres d’ensenyança com en qualsevol atra activitat realisada per estos, vàrem anar a denunciar l’adoctrinament pancatalaniste que existix en les aules i fòra d’elles a través dels llibres de text i de les activitats culturals que es realisen en els coleges; i aixina li entreguem al Sr. Martínez Arrúe un dossier en una mostra del contingut dels llibres de text de quatre editorials diferents.
En ell es pot vore tota classe de mentires i manipulació referents a:
1. La denominació i orige de la llengua valenciana.
2. Els fets històrics claus per a entendre l’evolució d’esta.
3. La gramàtica i el vocabulari, que són substituïts sistemàticament pels propis del català.
4. La cultura valenciana, en forma d’omissió de multitut d’autors valencians dels diferents gèneros lliteraris, claus per a l’enteniment i aprenentage de la nostra llengua; temps i espai que se substituïx per l’ensenyança d’autors catalans.
Ademés en els continguts dels llibres de text existix un clar biaix ideològic, pero eixe és un atre tema a tractar.
Nos va donar la sensació de que a pesar de que en la Direcció d’Ordenació Educativa i Política Llingüística estan molt al corrent de lo que està succeint en les aules, sobretot respecte a la manipulació històrica, D. Ignacio es va sorprendre de vore la cantitat de voltes que en els llibres de valencià, llengua castellana i socials s’afirma que en la Comunitat Valenciana es parla català.
Potser també li va sorprendre vore la cantitat d’autors catalans que tenen que estudiar els alumnes de la Comunitat Valenciana. Òbviament si no s’afirmara que es parla català, no tindria cap cabuda que els estudiaren.
Respecte a açò, D. Ignacio nos comenta que li han solicitat a l’AVL una major comunicació cap a ells i nos recorda que frut d’eixes conversacions s’ha conseguit eixa “re-valencianisació” de la que parla el president Mazón. Parlant d’eixa re-valencianisació, li comentem que en el dossier també li adjuntem un valiosíssim i costós treball que un membre de l’associació, junt en un colega, varen realisar revisant el vocabulari de diversos llibres de text i llectura que utilisen els alumnes, a lo que ell nos informa en satisfacció que per la seua banda ya tenen preparat un llistat del mateix estil i es mostra encantat en la possibilitat d’ampliar-ho en lo que li aportem.
Agraïdes per l’atenció rebuda i confiant en la fermea, honestitat i responsabilitat del nou director d’Ordenació Educativa i Política Llingüística, D. Ignacio Martínez Arrúe, nos hem posat a la seua disposició per a seguir transmetent-los el sentir de les famílies i ajudar-los en lo que en la nostra mà estiga.
Per últim dir que nos aferrem a les paraules del senyor Mazón en les seues últimes entrevistes quan diu que “el ‘procés’ ya s’ha terminat en la Comunitat Valenciana o quan es qüestiona el terme del valencià que s’ensenya en l’escola, dit en paraules seues: “si se li pot cridar valencià perque utilisen el normatiu catalanoide”;.
Afegir que per respecte a la confiança que hem percebut en la reunió, no hem compartit tot lo tractat en ella, pero a continuació incloem algunes de les dèsset propostes que des de AFEDIV hem volgut entregar:
2. Estendre les últimes recomanacions llingüístiques de l’Administració a l’ensenyança en els centres públics i concertats.
3. Instar a la RAE a canviar la definició de “valencià” i tornar-la a la seua definició original.
4. Informar a l’UE de la realitat llingüística i cultural valenciana. Desmentir les mentires pancatalanistes que són un continu goteig per part de les Generalitat Catalana.
[/][/][/]